{"id":4213,"date":"2023-12-07T12:54:13","date_gmt":"2023-12-07T11:54:13","guid":{"rendered":"https:\/\/ficariavins.net\/?p=4213"},"modified":"2024-05-14T13:32:36","modified_gmt":"2024-05-14T11:32:36","slug":"sota-la-figuera-part-i-el-lloc-de-cadascu-amb-vanesa-freixa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/2023\/12\/07\/sota-la-figuera-part-i-el-lloc-de-cadascu-amb-vanesa-freixa\/","title":{"rendered":"Sota la Figuera. Part I. El lloc de cadasc\u00fa, amb Vanesa Freixa."},"content":{"rendered":"

La Vanesa, la Montse i en Jaume parlen de la seva professi\u00f3, de l\u2019activitat vinculada a la terra i de l\u2019arrelament profund a partir de la coneixen\u00e7a i l\u2019estima pel lloc. Coincideixen que ens falten pagesos i que el repte imperatiu \u00e9s educar la joventut del m\u00f3n rural per valorar m\u00e9s encara all\u00f2 propi, per\u00f2 que per fer-ho cal con\u00e8ixer b\u00e9 el lloc i, perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, cal ser-hi.
\n<\/strong><\/p>\n

Els codonys encara s\u00f3n a l\u2019arbre. S\u00f3n petits perqu\u00e8 la sequera fa estralls arreu.\u00a0 A Ficaria, les vinyes de La Font conviuen amb arbres fruiters. Les abra\u00e7a un paisatge imponent i ignot, el de La Figuera, al Priorat. El caquier ja no guarda cap fruit i les fulles han mudat de color. El granat espera pacient l\u2019empatia del conjunt de la vegetaci\u00f3 del cep, un gir sobtat en el seu cromatisme. Encara no es percep la tardor; la temperatura \u00e9s de primavera. El dia desperta lent abans del canvi d\u2019hora. Hi ha ganes d\u2019escoltar, d\u2019explicar-se i de descobrir-se. El cel, enteranyinat. Rajos de llum a batzegades. La conversa tamb\u00e9 il\u00b7lumina. El campanar del poble marca el tempo d\u2019un di\u00e0leg sense presses que gira al voltant del valor del ruralisme i la pagesia. \u201cEl parad\u00eds no existeix. Tu busques el teu lloc\u201d, afirma d\u2019entrada en Jaume. \u201cAl poble \u00e9s on estic m\u00e9s a gust i em sento m\u00e9s persona\u201d, diu la Montse. \u201cCada dia agraeixo on estic. Acaba sent el meu parad\u00eds i intento dir-ho als fills perqu\u00e8 de forma natural no en s\u00f3n conscients\u201d, afegeix Vanesa Freixa, il\u00b7lustradora i activista rural. Se situen geogr\u00e0ficament, s\u2019expliquen els respectius oficis i comparteixen l\u2019haver desfet cam\u00ed: retornar al poble despr\u00e9s d\u2019habitar un entorn urb\u00e0. Els primers minuts giren al voltant de l\u2019atzucac en qu\u00e8 es troba el sector primari. \u201cLa pagesia \u00e9s menystinguda i maltractada, per\u00f2 no pots estar renegant tot el dia\u201d, comenta en Jaume. \u201cI \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019organitzar-se\u201d, rebla Freixa.<\/p>\n

La passi\u00f3 pel vi comen\u00e7a el 2002. \u00c9s tanta que fins i tot s\u2019aventuren a obrir una vinoteca al poble quan encara se\u2019n coneix poc el concepte. L\u2019anomenen \u201cEl Circell\u201d. La terra definint-ho tot. En Jaume i la Montse han obert cam\u00ed sempre. Tornant d\u2019una fira de vi a Batea, \u201cdespr\u00e9s de tastar un vi fet honestament i molt prim\u00e0riament\u201d matisa en Jaume, pensen que ells tamb\u00e9 s\u2019hi poden dedicar, a elaborar vi. Ficaria neix d\u2019un neguit, d\u2019unes ganes, d\u2019una intu\u00efci\u00f3, d\u2019una il\u00b7lusi\u00f3 i d\u2019un desig. Es fan lloc en un territori on els contorns geogr\u00e0fics i l\u2019ess\u00e8ncia de Priorat i Montsant estan ja definits, per\u00f2 amb la llibertat que donen la dist\u00e0ncia i l\u2019al\u00e7ada de La Figuera. La Serra de Montsant inspira, abra\u00e7a per\u00f2 tamb\u00e9 allibera.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
\"\"<\/a><\/div><\/div>
\"\"<\/a><\/div><\/div>
\"\"<\/a><\/div><\/div>
<\/div>
\"\"<\/a><\/div><\/div>
\"\"<\/a><\/div><\/div>
\"\"<\/a><\/div><\/div>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>

\u201cL\u2019autoestima ve donada pel reconeixement que ve de fora. Sovint has de repreguntar-te el teu paper. Hi ha mancances i patiment en el cam\u00ed que traces\u201d, afirma Vanesa Freixa. \u201cCada tros que cultivem t\u00e9 la seva identitat, per\u00f2 en tots hi ha pau, energia, m\u00e0gia… El Priorat \u00e9s una terra tel\u00b7l\u00farica\u201d, dir\u00e0 la Montse. \u201cL\u2019entorn condiciona la manera de pensar\u201d, afegeix la il\u00b7lustradora. \u201cAll\u00e0 on vivim podem desenvolupar l\u2019observaci\u00f3, passar bona part del temps a fora i en silenci. Te n\u2019adones que passen coses al voltant teu i tens relaci\u00f3 de ve\u00efnatge amb els animals. S\u2019acostumen a nosaltres i per aix\u00f2 som capa\u00e7os de veure\u2019n m\u00e9s que la resta de persones, perqu\u00e8 no ens tenen por. S\u2019acostumen a la nostra veu\u201d, afegeix.\u00a0 Es passa la m\u00e0 pel cor i el gest parla de conviccions sentides. Una papallona sobrevola l\u2019escena de rodatge. La biodiversitat \u00e9s evident a les vinyes de Ficaria, per b\u00e9 que la sobrepoblaci\u00f3 d\u2019alguna esp\u00e8cie com la cabra hisp\u00e0nica i el cabirol han esdevingut un maldecap cada vegada m\u00e9s gran per al cultiu de la vinya. La posen en joc. \u201cL\u2019agricultura biodin\u00e0mica m\u2019ha explicat el vincle entre el m\u00f3n vegetal i animal. Tornar a la terra em fa sentir viu, perqu\u00e8 som un element m\u00e9s de la natura. La biodin\u00e0mica em dona respostes a la feina de pag\u00e8s i per aix\u00f2 l\u2019aplico en viticultura\u201d, comenta en Jaume.<\/p>\n

El vi enc\u00e9n la conversa. Pater \u00e9s una icona. El primer monovarietal de garnatxa negra vinificat, en els seus inicis, sota l\u2019empara de la DO Montsant. Ara Ficaria se sent c\u00f2moda fent vi al marge, en un entorn de confian\u00e7a que ha creat amb el col\u00b7lectiu Vinyataires Lliures. \u201c\u00c9s un vi de ra\u00efms de tres trossos de La Figuera on hi ha clons vells de garnatxa negra. Reflecteix identitat i car\u00e0cter, els de l\u2019entorn. Aqu\u00ed la garnatxa no era valorada, per\u00f2 nosaltres vam entendre que si vol\u00edem ser, hav\u00edem de ser el que som. Cal revaloritzar lo propi\u201d, explica amb fermesa en Jaume. \u201cCom la xisqueta, que la vam defensar, tant la ra\u00e7a d\u2019ovella com l\u2019ofici. I ho vam difondre. Vam teixir de nou amb llana local. Aix\u00f2 demostra l\u2019estima pel lloc\u201d, matisa Freixa. El di\u00e0leg gira al voltant dels valors arrelats, de territoris pobres que es buiden i que s\u2019omplen amb activitats resistents com el cultiu de la vinya o el turisme sostenible que se\u2019n deriva. \u201cEl Priorat no \u00e9s nom\u00e9s vi, \u00e9s paisatge, natura, tenim hist\u00f2ria, tenim oli…\u201d, recorden a Ficaria. \u201cTenim una roca calc\u00e0ria molt particular i moltes illes de bosc que demanen gesti\u00f3. El seu abandonament ha portat al desequilibri de la vida animal, i per aix\u00f2 tenim plagues\u201d, es lamentar\u00e0 en Jaume. \u201cQuan ets responsable de l\u2019espai, la mirada \u00e9s diferent i entenem determinades accions de l\u2019altra gent que generen estr\u00e8s i despesa\u201d, significa Freixa. \u201cUn any m\u00e9s com aquest no el podrem aguantar. Ara l\u2019esp\u00e8cie en extinci\u00f3 som nosaltres. Hem redu\u00eft la collita en un 70%. Tenim una pressi\u00f3 molt alta d\u2019animals salvatges perqu\u00e8 tenim bosc. \u00a0Les plantes no tenen recursos per tornar a brotar, la poda ser\u00e0 una odissea. Passem uns estius molt amargs amb els animals i la sequera\u201d, es lamenten a Ficaria. \u201cYayo Herrero diu que amb la gesti\u00f3 del clima no pots negociar, per\u00f2 s\u00ed que es pot fer amb la gesti\u00f3 del territori\u201d, aporta s\u00e0viament a la conversa Vanesa Freixa.<\/p>\n

I en aquest punt, es manifesta el descontentament compartit amb l\u2019Administraci\u00f3. \u201cS\u00f3n poc eficients, passa molt de temps fins que resolen una problem\u00e0tica\u201d, diu Freixa. \u201cUna part de la collita ja estic disposat a qu\u00e8 se la mengin els animals, perqu\u00e8 ells tamb\u00e9 s\u00f3n biodiversitat i em donen vida a mi, per\u00f2 la mala gesti\u00f3 del Govern m\u2019afecta la meva superviv\u00e8ncia\u201d, resoldr\u00e0 en Jaume. Burocr\u00e0cia, paperassa, tr\u00e0mits infinits que els obliguen a passar massa temps a l\u2019oficina quan la vida de pag\u00e8s es resol al camp. \u201cSentir-se indefens perqu\u00e8 qui ho regula tot no ho gestiona. Tenim desequilibris i esp\u00e8cies no aut\u00f2ctones\u201d, es lamenta el viticultor. \u201cQuan els territoris es despoblen, es colonitzen els entorns, hi ha una desvinculaci\u00f3 gran del camp i ning\u00fa no s\u2019atreveix a legislar\u201d, afirma Freixa.\u00a0 Ells que l\u2019habiten, uns la muntanya mediterr\u00e0nia i l\u2019altra la pirinenca, reclamen ser escoltats. Estimen el paisatge que els dona sentit i els oficis que els defineixen. I per extensi\u00f3 l\u2019artesania, l\u2019autenticitat i el gest hum\u00e0 de sostenir el que \u00e9s propi. Tamb\u00e9 el llenguatge. S\u2019obstinen a rescatar-lo i fer-lo perviure. Parlen del pin\u00e7\u00e0, del barba-roig, de la merla. Del duc de l\u2019etiqueta del Pater. Del que els han transferit els avantpassats i del que volen llegar a les generacions futures. Militen en la resist\u00e8ncia del conrear i del viure amb la terra. S\u2019aprehenen amb ella.<\/p>\n

Quan la c\u00e0mera s\u2019atura, el di\u00e0leg continua i parlen d\u2019alimentaci\u00f3. Passegen entre ceps vells i murs de pedra seca. \u201cCom que ens arriben els aliments de tot arreu i s\u00f3n f\u00e0cils d\u2019aconseguir, no tenim la consci\u00e8ncia de qu\u00e8 estan fets en un espai concret i a trav\u00e9s de la feina de moltes persones. No hem valorat prou el treball dels ancestres en el paper d\u2019alimentar-se i d\u2019alimentar. Vam arraconar el seu coneixement i el vam arribar a menystenir, per\u00f2 ara veiem que no \u00e9s aix\u00ed\u201d, sospira Vanesa Freixa. I afegeix: \u201cEns falten pagesos. La pagesia no \u00e9s als llibres, no arriba als petits i em dol en l\u2019\u00e0nima haver-me avergonyit per sentir-me diferent per venir d\u2019on venim. Hem menyspreat la feina dels avantpassats\u201d. Les seves paraules troben aixopluc en la mirada de la Montse i en Jaume.\u00a0 Li senten dir: \u201cEm sento molt de terra. No s\u00e9 si haur\u00e9 de marxar mai d\u2019on visc per\u00f2 no ho vull fer de cap manera\u201d. I a Ficaria se solidaritzen: \u201cEncara que no donin ra\u00efm o molt poc, sostenim aquestes vinyes. Tot aix\u00f2 \u00e9s fruit de la nostra mis\u00e8ria. El nostre patrimoni \u00e9s la nostra mis\u00e8ria. Estaria tot trinxat si no hagu\u00e9s estat aix\u00ed, haur\u00edem perdut les plantes velles\u201d. I la Montse matisa: \u201cLa deixadesa de l\u2019Administraci\u00f3 en aquest lloc ha significat una salvaguarda\u00a0 bestial del patrimoni vegetal, la possibilitat de ser aut\u00e8ntics encara\u201d. \u00a0Comparteixen que el repte imperatiu \u00e9s educar els joves i valorar m\u00e9s encara all\u00f2 propi, per\u00f2 per fer-ho \u201ccal con\u00e8ixer b\u00e9 el lloc i hi has de ser\u201d, etziba en Jaume. M\u00e9s delicadament ho resumeix Vanesa Freixa al seu llibre \u201cRuralisme\u201d: \u201cVull millorar com a persona a trav\u00e9s del vincle que tinc amb la terra (\u2026) De vegades penso que potser em deixo portar per una il\u00b7lusi\u00f3 i que em for\u00e7o a veure un lligam invisible que en realitat no existeix. La terra no espera res de nosaltres, no dep\u00e8n de nosaltres. Ella sap que som una an\u00e8cdota breu en la seva llargu\u00edssima exist\u00e8ncia i que passi el que passi resistir\u00e0 en el temps. Transcorrer\u00e0 per estadis bell\u00edssims i per moments de completa destrucci\u00f3, desfigurada i irreconeixible\u201d.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":4220,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[82],"tags":[],"class_list":["post-4213","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4213"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4264,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4213\/revisions\/4264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ficariavins.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}